Intervocàlica Poètiques intermèdia

Cicle de poesia a l’Espai Cultural Caja Madrid de Barcelona Del 15 de setembre al 6 d’octubre

Una proposta de projectes poètics sense títol – propost.org

Programació

Dijous 15 de setembre: Ajo + Don Simon y Telefunken

Dijous 22 de setembre: Oriol Ponsatí-Murlà, Cantus specularis Irene La Sen + Xarro de las Calaveras

Dijous 29 de setembre: Abdel-latif Bilal ibn Samar (Dídac P. Lagarriga), Mimar lugares Eugenio Tisselli

Dijous 6 d’octubre: Mieia Calafell + Miguel Marín + Nomade, Textures

Totes les sessions tindran lloc a les 20 h
Entrada: 3 eur

Espai Cultural Caja Madrid 
Plaça Catalunya, 9 
08002 Barcelona

Durant el segle xx, al capdavant de gairebé tots els moviments d’avantguarda hi va haver un poeta (o més d’un). Van sacsejar el món de les arts per convertir l’obra d’art en un concepte, en un gest. Perquè el poeta, des de sempre, se serveix de totes les eines que té al voltant i dialoga amb el present, ajudat per un baix continu que ens recorda que som éssers. La poesia està permanentment en transformació, en un equilibri delicat entre present i horitzó, lliure formalment. Així ha estat en la poesia medieval, en la poesia barroca, en la poesia contemporània; així és avui. És en el nostre segle, després de totes les sacsejades del segle xx, quan la poesia desplega amb major sentit aquesta diversitat d’instruments i possibilitats. El món virtual, a més, fa que ens apropem encara amb més curiositat al cos present, a la fragilitat d’un poema que en ser dit, en realitzar-se, s’esvaeix.

Dick Higgins va encunyar el terme intermedia per designar aquelles pràctiques artístiques, especialment poètiques, que es mouen entre terrenys diferents, que exploren possibilitats més enllà dels límits. Altres termes, com polipoesia, feien patent la necessitat de definir aquelles expressions que, després de les avantguardes, s’endinsen sense bel·ligerància en totes les possibilitats obertes. Un exercici de síntesi, una manera d’assumir una tradició i expandir-la.

Vivim un moment en què la poesia està més viva que mai, més a prop dels escenaris i dels carrers que dels llibres i les biblioteques inaccessibles. Com més tecnificada és la nostra realitat –també la poesia–, més desitgem presenciar un gest efímer. Els recitals de poesia són cada cop més habituals i les propostes, cada cop més transversals i exploratòries. La poesia és acció, la poesia és un diàleg amb el present: la tradició de la invenció del llenguatge.

L’interès d’Intervocàlica se centra en poetes que troben en l’oralitat i les pràctiques intermèdia una manera necessària per “escriure” i “publicar” els seus treballs. Les sis propostes parteixen de maneres d’escriure i de fer servir diverses eines molt personals i amb una forta voluntat de connectar amb el públic.

Una programació coordinada per projectes poètics sense títol – propost.org