Click here to view the embedded video.

Més informació sobre Yuxtaposiciones 2011: http://www.facebook.com/yuxtaposiciones2011.

 propost – projectes poètics sense títol col·labora amb Yuxtaposiciones 2011.

Intervocàlica. Poètiques intermèdia

Cicle de poesia a l’Espai Cultural Caja Madrid de Barcelona Del 15 de setembre al 6 d’octubre de 2011

 + info

Dijous 15 de setembre:

Ajo + Don Simon y Telefunken

Dijous 22 de setembre:

Oriol Ponsatí-Murlà, Cantus specularis Irene La Sen + Xarro de las Calaveras

Dijous 29 de setembre:

Abdel-latif Bilal ibn Samar (Dídac P. Lagarriga), Mimar lugares Eugenio Tisselli

Dijous 6 d’octubre:

Mireia Calafell + Miguel Marín + Nomade, Textures

www.myspace.com/ajomicropoetisa
www.myspace.com/donsimonytelefunken

Click here to view the embedded video.

La micropoetisa Ajo, abanderada de la poesia que està sacsejant Madrid, obre aquest cicle acompanyada del grup interestel·lar Don Simón y Telefunken. Ajo és cantant, poeta, agitadora i personatge de referència de la cultura underground de Madrid. Com a cantant i lletrista de Mil Dolores Pequeños edità entre 1992 i el 2000 quatre àlbums i alguns singles, com ara De la piel pa dentro mando yo, amb Antonio Escohotado, que ha esdevingut un himne antiprohibicionista. Actualment dirigeix el festival de poesia i polipoesia Yuxtaposiciones, a La Casa Encendida de Madrid. El seus poemes són breus, punxants i plens d’ironia i sarcasme. Després de Micropoemas (Luz Roja, 2004) i Micropoemas 2 (Arrebato Libros, 2007), dos èxits sense precedents en la micropoesia universal, acaba de publicar Micropoemas 3 (Arrebato Libros, 2011). Ha col·laborat amb destacats músics com Javier Corcobado, Javier Colis, Nacho Mastretta i Judit Farrés.

Don Simon y Telefunken, per la seva banda, afirmen haver estat part de la big band que va amenitzar el Big Bang, tot i que segons els responsables de l’únic disc que han editat fins ara, Música de vanguardería, el grup es va formar fa més d’una dècada en algun lloc de Tarragona. Alguns han definit el seu estil com música tradicional espacial, però de l’espai interior, no de l’exterior. Altres l’han definit com la unió dels sons més estranys de la música experimental amb les alegres cançonetes dels programes de Disney de dissabte al matí. Armats amb instruments de tota mena, alguns procedents de qualsevol botiga de joguines, han col·laborat assíduament amb galàctics com Pau Riba, Pascal Comelade i Enric Casasses.

Espai Cultural Caja Madrid
Plaça Catalunya,
9 Barcelona

Dijous 15 de setembre de 2011,
20 h
Entrada: 3 euros

Cicle de poesia a l’Espai Cultural Caja Madrid de Barcelona Del 15 de setembre al 6 d’octubre

Una proposta de projectes poètics sense títol – propost.org

Programació

Dijous 15 de setembre: Ajo + Don Simon y Telefunken

Dijous 22 de setembre: Oriol Ponsatí-Murlà, Cantus specularis Irene La Sen + Xarro de las Calaveras

Dijous 29 de setembre: Abdel-latif Bilal ibn Samar (Dídac P. Lagarriga), Mimar lugares Eugenio Tisselli

Dijous 6 d’octubre: Mieia Calafell + Miguel Marín + Nomade, Textures

Totes les sessions tindran lloc a les 20 h
Entrada: 3 eur

Espai Cultural Caja Madrid 
Plaça Catalunya, 9 
08002 Barcelona

Durant el segle xx, al capdavant de gairebé tots els moviments d’avantguarda hi va haver un poeta (o més d’un). Van sacsejar el món de les arts per convertir l’obra d’art en un concepte, en un gest. Perquè el poeta, des de sempre, se serveix de totes les eines que té al voltant i dialoga amb el present, ajudat per un baix continu que ens recorda que som éssers. La poesia està permanentment en transformació, en un equilibri delicat entre present i horitzó, lliure formalment. Així ha estat en la poesia medieval, en la poesia barroca, en la poesia contemporània; així és avui. És en el nostre segle, després de totes les sacsejades del segle xx, quan la poesia desplega amb major sentit aquesta diversitat d’instruments i possibilitats. El món virtual, a més, fa que ens apropem encara amb més curiositat al cos present, a la fragilitat d’un poema que en ser dit, en realitzar-se, s’esvaeix.

Dick Higgins va encunyar el terme intermedia per designar aquelles pràctiques artístiques, especialment poètiques, que es mouen entre terrenys diferents, que exploren possibilitats més enllà dels límits. Altres termes, com polipoesia, feien patent la necessitat de definir aquelles expressions que, després de les avantguardes, s’endinsen sense bel·ligerància en totes les possibilitats obertes. Un exercici de síntesi, una manera d’assumir una tradició i expandir-la.

Vivim un moment en què la poesia està més viva que mai, més a prop dels escenaris i dels carrers que dels llibres i les biblioteques inaccessibles. Com més tecnificada és la nostra realitat –també la poesia–, més desitgem presenciar un gest efímer. Els recitals de poesia són cada cop més habituals i les propostes, cada cop més transversals i exploratòries. La poesia és acció, la poesia és un diàleg amb el present: la tradició de la invenció del llenguatge.

L’interès d’Intervocàlica se centra en poetes que troben en l’oralitat i les pràctiques intermèdia una manera necessària per “escriure” i “publicar” els seus treballs. Les sis propostes parteixen de maneres d’escriure i de fer servir diverses eines molt personals i amb una forta voluntat de connectar amb el públic.

Una programació coordinada per projectes poètics sense títol – propost.org

Més informació a www.bcn.cat/barcelonapoesia.

Click here to view the embedded video.

unitxt short film / sound: alva noto

featuring
text+voice: anne james chaton
actor: kyusaku shimada

Click here to view the embedded video.