Poetes i artistes de
Barcelona participants:
Christian
Atanasiu,
Josep Pedrals,
Sebastià Jovani,
Dionís Escorsa,
Bradien,
Accidents Polipoètics,
Woh_,
Ester Xargay
i
Bartomeu
Ferrando
|
Christian Atanasiu
|
 |
Berlín, 1955. Estudia Belles Arts a la Universitat de Kassel i mim
a París amb Ella Jaroscnewizc i a Barcelona amb Pawel Rouba. A partir
de 1983 comença a participar professionalment en grups com El Trueno,
La Tarántula, Teatre Estany i la Companyia Marti & Atanasiu, amb la
qual ha fet gires per Europa. Actualment imparteix classes de clown a
l'lnstitut del Teatre de Barcelona. Aconsegueix una simbiosi molt
interessant entre text i gest.
|
Josep Pedrals |
 |
http://www.elblogdenpedrals.blogspot.com
Barcelona,
1979. Autor, director teatral i professor. Aquest jove poeta és un
defensor de l’oralitat en la poesia i practica l’activisme en aquest
camp des de fa una dècada. Ja ha publicat diversos llibres, el primer
dels quals va ser Escola italiana. Ha estrenat diverses obres
de teatre i l’espectacle transdisciplinar ¡Wamba va! juntament
amb Eduard Escoffet i Gerard Altaió. La seva darrera publicació és
En/doll, un llibre/disc en col·laboració amb Guillamino aquest
mateix 2007.
|
Sebastià Jovani |
 |
Barcelona, 1977.
Filòsof, poeta, sommelier i activista autodidacta.
Coordina el projecte itinerant àgape (accidents gormands i altres
poètiques esparses) on gastronomia, poesia i música comparteixen taula
i escenari. També s’ha dedicat a la política, publicant a llibres de
l’índex los libros del diablo, una obra divulgativa on ens
recorda, prenent els manifestos totalitaristes com a exemple, que
escriure no sempre és beneficiós per la salut. Ha passejat la seva
obra poètica per diversos encontres de personatges sospitosos.
|
Dionís Escorsa |
 |
http://www.slow-light.net
Treballa
en les escenografies videogràfiques per a diverses produccions
teatrals, com les de Como casas (estrenada al Festival Grec),
Solo por placer (Companyia Mudances, Teatre Lliure) i
Salvatge cor (amb el poeta Albert Roig, presentada al festival
PROPOSTA 2004). Paral·lelament, treballa en projectes artístics en
relació amb l’entorn urbà, com la creació d’un servei d'habitacions
per a edificis bombardejats (SKC Belgrad, Straddle), nous usos per als
terrats de Ciutat Vella (La Capella) i la instal·lació de centres
expenedors de creacions audiovisuals amb llicències Creative Commons
(Biblioteca Utòpica).
|
Bradien
|
 |
www.bradien.net
Bradien és formació des de l’any 2005. Des d’aleshores, han publicat
Minoi Tiare, un petit CD amb 9 cançons i un 7 inch compartit
amb el grup escocès Dosimat. Han compartit concerts amb gent com
Shiu-Yeun Hui (Maher Shalal Has Baz), Jahbitat, Lucius Works Here o
Volturne, han actuat com obertura de la presentació dels Yo La Tengo a
la sala Apolo i han actuat durant la inauguració de la mostra de
pintura de Laura Piñel. D’ells s’ha dit que
són el resultat d’idees delicades i anys de gaudi de milers de discos.
Guitarres slide, trompetes, teclats i metal·lòfons per crear
melodies fràgils i ben construïdes.
|
Accidents Polipoètics
|

c) Consuelo Bautista
|
http://blogdeaccidentspolipoetics.blogspot.com
Duet de
poetes format per Rafael Metlikovez (Canovelles, 1964) i
Xavier Theros (Barcelona, 1963). A principis dels 90 van
revolucionar el panorama poètic barceloní amb la seva proposta
singular. Aquest duet inimitable suposa una de les aportacions més
creatives de la poesia sonora a Espanya, amb una posada en escena
singular, àcida i impecable. Els seus formats d’acció són, entre
d’altres, els espectacles de poesia-acció i les conferències
escèniques. El seu últim espectacle es Fe, Esperanza y Chá-cha-cha.
|
Woh_
|

c)
Sebastien F. |
http://www.hqlmns.com
Woh_ és un laboratori d’experimentació electrònica format per
Jaume Martínez
i
Mireia Andreu.
La seva obra s’inspira en la saturació visual i sonora a la qual ens
sotmeten els mitjans de comunicació de masses des de les estructures
de poder. Buscant formes d’evasió des de la fractura, el sorollisme i
l’alteració de tempos, Woh_
proposa noves experiències sensorials, escapant de la literalitat
discursiva i procurant la connexió amb el públic des de la
subjectivitat voluntària. Els seus projectes intercalen creació pròpia
i l’arqueologia mediàtica i es caracteritzen per una exemplar
sincronia àudio/imatge.
|
Ester Xargay
|

c) David Ruano |
Sant Feliu de Guíxols, 1960. És autora, entre molts altres títols, del
llibre de poemes Darrere les tanques i de la novel·la Amor
lliure, ús i abús, coescrita amb Carles Hac Mor, amb qui ha
traduït, entre altres, Pic Adrian, Todorov, Pascal i Queneau.
Col·labora al diari Avui i a revistes com Papers d'Art i
Transversal. Ha realitzat (amb Adolf Alcañiz, Barbara Held i
Carles Hac Mor) el CD-ROM Paraparèmies, desplaçaments,
cosificacions (premi de creació audiovisual de Navarra, 1999) i, a
BTV (Barcelona Televisió), videopoemes i documentals, un dels quals va
rebre el Premi Espais a la Crítica d'Art, 2000.
|
Bartomeu Ferrando
|
 |
http://www.bferrando.net
València,
1951. Performer i artista visual. Va estudiar música i filologia
hispànica. És professor titular de performance i art intermedia a la
Facultat de Belles Arts de València. Fundador de la revista Texto
Poético. Com a perfomer, participa en festivals i encontres
celebrats a Europa, Canadà. Mèxic, el Japó, Corea i Xile. Exposa la
seva poesia visual i concreta a diverses ciutats d’Espanya, Itàlia i
França. Forma part dels grups Flatus Vocis Trio, Taller de Música
Mundana i Rojo, dedicats al desenvolupament de pràctiques creatives
situades a mig camí entre música, poesia i art d’acció. A banda de
textos, ha publicat gravacions en diversos formats i una bon nombre de
vídeos de performance.
|
|