|
II
En les platges serenes de la tarda
canten els fills de Giotto, mur a mur
Ramon Xirau
hora que passa sota aigua, lenta >>>
superfície profunda
que no pretenc respirar i viu -no massa-
estiro els ossos, deix la tristesa
enrere, amb el cos, cec
d'aigues negres com feliç pell fosca
|
|