Un currículum és un tipus específic de discurs que, malgrat sembla esgotar-se en el seu caràcter administratiu, tal vegada posi en joc multitud d'elements referents no tant a les dades informatives sobre algú que l'escriu, sinó a l'entramat de la seva presència; sobre algú que llegeix. Transitem, amb aquesta sospita (escriure un currículum és una ocasió magnífica per a sospitar) de la pregunta "Què dirà el meu currículum?" a la més interessant "Què diuen els currículums?" o, millor, "Com diuen els currículums?". I el primer que trobem és que, certament, un enunciat-currículum pot representar una manera de fer visible alguna estratègia política, econòmica, etc., no del tot soterrada i tampoc completament evident. Estratègia de la qual aquest currículum no podrà defugir: compleix fil per randa el preceptes bàsics del currículum, un nom, una data... Però l'interessant, en aquest cas, és aquest fer visible. Es fa visible, encara que discurs. La fotografia que acompanya, amb un clip, cada currículum, les negretes i les cursives, els ordres de preferència i la tipologia exacta de dades reflectides o aquelles descartades, que no es veuen, que no apareixen. Document, doncs, d'un professional o d'un estudiant en busca de feina; documents, no obstant, com a troballes que dirien de quina manera (ens) fem visible. Documents, també, d'esdeveniments, de poesies, que poden mostrar personatges o, de la mateixa manera, fer entreveure alguna cosa, visual, dels espais, de les prioritats o del que no pot dir-se. Encara que parlem de fonètiques o narratives. Visibles.

Xavier Moreno