|
Allò que és excessiu sol ser insignificant
+ + +
Utilitzant l'estratègia acabaràs Essent Hipòcrita
+ + +
No sé si porta a cap això d'anar dient poemes per places, cafès, universitats, ascensors, llibreries, presons o escales.
Per tots és sabut que la humanitat sencera està tocada per un mal vent que no té remei. Que les coses són així, però jo, valga'm Déu, tinc l'esperança que en un temps prudencial... posemmm... sis mesos... seran d'una altra manera...
Suposo que us heu adonat que sóc un pragmàtic, no n'estàveu al corrent?
De fet, la meva resposta poètica no té res d'innovadora. Riure's del mort i del que el vetlla, amb la fe més absoluta que així canviaran les coses, té una llarga tradició. Un simplement s'adapta als nous argots i a les noves arts, s'anomenin accions poètiques o parateatrals, performance o polipoesia, trapezisme, paramètrica o malabarisme, tan l'hi fa.
He conegut poetes de totes menes. Uns volien convèncer els futurs éssers de més enllà del forat negre. Els altres, evangelitzar les rates per construir un món millor. No ho trobeu una bestiesa tot això?
Suposo que us heu adonat que sóc un "supercoco"... no n'estàveu al corrent?
Escolteu! esteu al corrent d'alguna cosa? No?! Doncs millors. És molt millor parlar amb algú que està parat. Vull dir... molt millor encara si està assegut o estirat o dormint o roncant. De fet el ronc és un poema amb sentiment. Suposo que us heu adonat que sóc molt graciós...
Tampoc n'estàveu al corrent?
|