|
UNA PROPOSTA
Sembla
exagerat dir que Barcelona és una de les capitals de la poesia
a Europa. I tothom en dubta, d’aquesta informació. El
que sí és cert és que Barcelona presenta moltes
particularitats pel que fa a la seva relació amb la poesia.
Tot i tractar-se d’un sector minoritari, el públic dels
recitals de poesia és força nombrós, i el que
sorprèn és que hi ha un espai més que considerable
pel que podríem anomenar "pràctiques de risc"
de la poesia.
Durant tres anys, del gener de 1997 fins al gener d’enguany,
vam estar organitzant des de PROPOST (Projectes Poètics Sense
Títol), la programació estable "Viatge a la Polinèsia",
justament dedicada a aquest tipus de propostes poètiques més
arriscades i frontereres. Em sembla que va quedar ben clar que hi
ha un públic interessat en tot això, encara que des
de les institucions i des de l’stablishment literari hi hagi
encara un cert menyspreu cap a tot allò que amb el nom de "poesia"
no vagi associat a un llibre amb renglerons curts.
Aquest any hem decidit encetar una nova aventura amb un format ben
diferent. Es tracta d’un festival anual, amb un marcat caràcter
internacional i interdisciplinari i que va més enllà
de les simples actuacions dels poetes. Volem que se situï com
a punt de referència, per al públic i per als propis
poetes, d’una manera d’entendre la poesia més oberta
i més estretament relacionada amb els nostres temps. No es
tracta pas de crear un altre focus d’atenció per difuminar-ne
de ja existents, sinó de complementar el panorama poètic
de Barcelona.
No obstant les bones voluntats, la lluita per aconseguir donar un
bon escenari a aquest tipus de propostes és sempre difícil.
Particularment no entenc per què hem de continuar convencent
polítics i lletraferits que l’oralitat, la visualitat
i la interdisciplinarietat són en poesia totalment vàlides,
i encara menys quan es tracta de pràctiques que ningú
pot considerar com a avantguardistes o terroristes de per si i tenen
un públic i un llarg recorregut que les avala.
Donem aquí el tret de sortida del festival i esperem que serveixi
no només com a acte lúdic, sinó que també
pugui servir per aprofundir en el coneixement d’unes pràctiques
molt diverses que tenen en comú que vénen des de les
perifèries, des de zones ben allunyades del centre, de la benpensada
i inamobible poesia.
M’agradaria assenyalar que aquesta primera edició va dedicada
al poeta brasiler Philadelpho Menezes (1960-2000), recentment desaparegut.
Més enllà de ser company de viatge de molts dels qui
fem atenció al món de la poesia experimental, va ser
una peça clau per a l’estudi d’aquestes pràctiques
tant al Brasil com arreu. I fins i tot va tenir temps de desenvolupar
un treball com a creador. Simplement ens semblava de justícia
recordar-lo. Ja que no podrà actuar mai en el festival, volem
que en certa mesura hi sigui present.
I gràcies, per suposat, a tos els qui heu fet possible que
aquest festival obri les seves pàgines.
Eduard
Escoffet
Director de PROPOSTA
|