<<< main
<<< proposta 2001

/ PROPOSTA 2000

<<< continguts

ss

LA POESIA SONORA D’AMÉRICO RODRIGUES

La poesia sonora d’Américo Rodrigues s’inscriu en la línia de la poesia fonètica, els orígens de la qual, situats a les avantguardes històriques, estan essent revisitats avui en dia. La poesia fonètica es basava en les particularitats sonores que posseïen els fonemes i amb elles procurava de crear combinacions sonores que prescindien de l’existència de les paraules. Durant els anys cinquanta aparegué una variació d’aquesta tècnica que s’anomenà el "crit ultralletrista", en què les possibilitats del sistema fonètic eren exasperades i portades al seu límit. La poesia d’Américo Rodrigues s’insereix positivament dins d’aquesta tradició, però la seva contribució no és pas una mera continuació mecànica.
Américo Rodrigues està inventant una poesia portuguesa que, tal com passa al Brasil, gràcies al concretisme, era inexistent en el terreny de l’experimentació poètica. I la seva invenció de poesia sonora portuguesa ens aporta, com a mínim, tres riques característiques que s’interconnecten: d’una banda l’apropiació d’un sorollisme típicament contemporani, lligat al so de la veu cridada en l’univers dels espectacles de música de masses; de l’altra, una sensibilitat rítmica de treballs construïts sota la influència d’un parla ibèrica en què es combinen unes llengües neollatines amb una pulsió de parla i de cant àrab i morisc; i en tercer lloc, la pràctica de treballar una poesia versificada com a font de producció de poemes sonorament experimentals. Així doncs, la poesia sonora portuguesa, sota la invenció i la intervenció d’Américo Rodrigues, ja es projecta com un esdeveniment viu i enèrgic en els cercles de poesia sonora internacional.

Philadelpho Menezes