|
CIRLOT LLEGIT
Amb
LECTURÆS DE CIRLOT he pretès traslladar a la pantalla
la poesia i el món de J.E. Cirlot (Barcelona, 1916-1973): un
poeta de l’espècie dels maleïts, però també
un poeta "de culte". La seva activitat polifacètica,
la seva atenció dirigida igualment cap a l’art, la literatura,
la música i el cinema, a la contemporaneïtat i l’antiguitat,
al terrabastall de les avantguardes i a la serenitat de les cultures
i religions orientals, tot això (i no faig sinó sintetitzar)
es reflecteix a la vegada en la seva creació poètica,
la qual pren un potencial multimedial que jo he provat de dur a la
pràctica.
Naturalment faig una utilització llibertina d’un terme
en voga (i que de totes formes s’utilitza de manera inapropiada
en molts casos), a propòsit d’unes (re)creacions audiovisuals
on intervenen diferents procediments i col.laboracions, i on he cercat
expressament la complicitat d’altres persones que em constava
o intuïa que podien sintonitzar amb la poesia experimental -permutatòria,
fonètica, al·literativa… sempre personal i sorprenent-
de Cirlot, i passar a compartir el projecte d’una sèrie
de lectures no canòniques, interpretacions contemporànies,
que a la vegada fossin una incitació a llegir Cirlot.
En aquest sentit m’agrada pensar que aquests vídeos poden
tenir una utilitat "promocional" -tot i que no és
pas perquè jo hi serveixi ni hi tingui cap mena d’interès
directe- i per això alguna vegada se m’ha acudit de designar
aquesta sèrie de peces amb el concepte de videoclip literari
(que no trobo però que sigui prou encertat, ni pel que fa a
la seva durada ni als elements documentals que s’hi combinen).
D’altra banda, per bé que el projecte inicial era el de
fer un programa unitari que aglutinés 12 poemes o fragments
més uns altres d’intercalats de tipus documental, les
circumstàncies han propiciat un format diferent, modular, on
cada peça pot funcionar per si sola.
Una introducció i un colofó en forma de "barres
de color habitades" recull les declaracions de diverses persones
coneixedores de la vida i obra de Cirlot, les quals aporten un marc
documental/testimonial succint però suggeridor que contextualitza
i relliga les diverses "lectures". Dins d’aquesta graella
cromàtica hi intervenen: Antonio Beneyto (artista i escriptor),
Lourdes Cirlot (historiadora de l’art), Victoria Cirlot (medievalista
i simbòloga), Antonio Fernández Molina (escriptor),
Carles Hac Mor (escriptor i crític d’art), Josep M. Mestres
Quadreny (compositor), Jaime D. Parra (investigador literari i poeta)
i Joan Perucho (escriptor i crític d’art).
El nucli central de cadascuna de les cintes és una lectura
o interpretació d’un poema, tot emprant diversos recursos
d’edició digital, animació informàtica,
processament electrònic del so, etc., amb un tractament específic
i diferent per a cada poema i amb la participació de Barbara
Held (compositora), Eduardo Polonio (compositor), Miquel Jordà
(compositor i artista multimèdia), Empar Rosselló (artista
de performance) i Antonio Fernández Molina (poeta i artista).
El text poètic es manté com a lletra -lletres que belluguen-
a CRISTO CRISTAL i EINAI, i Barbara Held i Eduardo Polonio respectivament
hi han posat música a partir de les imatges elaborades prèviament.
El so, tal com jo volia, no és pas redundant, però sí
en consonància quant a les sonoritats cristal·lines
creades per la Barbara -que utilitzà essencialment flautes
de cristall- o a les partícules fonètiques que la composició
d’Eduardo introdueix progressivament.
A VISIO SMARAGDINA, la lletra del poema es dissol doblement en un
flux líquid/cromàtic i un flux sonor/vocal (composició
de Miquel Jordà). Això fa al.lusió a l’atenció
de Cirlot pel simbolisme fonètic i dels colors; d’altra
banda l’abstracció de les imatges tal vegada podria relacionar-se
amb certs estils de pintura que ell defensà com a crític
o artígraf.
A INGER PERMUTACIONES i HOMENAJE A BÉCQUER pren protagonisme
la veu, però tampoc no són lectures ni canòniques
ni al peu de la lletra. Per a les permutacions fòniques sobre
el nom d’Inger (la malaguanyada actriu Inger Stevens), vaig pensar
en Empar Rosselló pel seu treball vocal, i ella hi va voler
afegir un altre element d’acció corporal. Segurament aquesta
sigui la lectura menys canònica de totes, sobretot en relació
a la versió que n’havia fet Javier Maderuelo quan es dedicava
a les músiques fonètiques ("sembla una missa",
va comentar l’Empar) i a com Cirlot deia que s’haurien de
llegir els seus poemes.
Per les variaciones cirlotianes sobre Bécquer vaig demanar
a Antonio Fernández Molina, un poeta proper a Cirlot (i a la
vegada a Bécquer!), la lectura de la rima original -el poema-patró,
que diríem- per a després obtenir per muntatge, i amb
volguda brusquedat, les permutacions de versos i paraules recombinades:
Bécquer x Cirlot (B x C, com si és tractés d’una
operació aritmètica). De passada aquí vaig satisfer
en part alguns vells projectes basats en combinatòries programades
d’imatges seqüencials (cosa que, a més, avui resulta
més fàcil i molt menys laboriós de fer gràcies
a la conjuminació dels mitjans electrònics del vídeo
i la informàtica). Algunes persones opinen que el poema de
Cirlot, per la manera com l’he "(des)manegat", es fa
difícil de seguir i de comprendre, però és que
no passa el mateix quan el llegim sobre el paper per primer cop? Aprecio
d’altra banda el comentari que n'ha fet el cirlotià Jaime
Parra, el qual ha escrit que la meva versió "sumeix a
l’espectador en cinc minuts d’angoixa extrema".
EUGENI BONET
|