---------------------------------------------------------
bio
<<<
eduard escoffet
Diu que escriu poc, que a vegades oblida algunes de
les seves idees abans d’anotar-les i que només mostra una mínima
part del que fa. S’autodefineix com dispers i mandrós, encara que
també com a poeta, editor i agitador cultural.
Eduard Escoffet treballa amb la paraula i, tot i tenir tres novel.les a mig acabar,
és més conegut com a poeta. Un poeta mandrós i dispers, és
clar.
Des de fa un temps el seu cap funciona en vàries direccions. Dins la seva
obra hi conviuen produccions escrites, visuals o sonores que, essent expressions
diferents, troben un nexe en la seva forma, “Sento la necessitat de crear
una obra poètica en moltes direccions. La meva poesia va des d’allò
personal fins al joc, però sense caure en l’enginy d’una arquitectura
lingüística sense vitalitat. La meva ve donada per la multiplicitat
que busca ritmes, sons, i que no té per què parlar de sentiments
ni d’angoixes” explicava al diari El Mundo el gener de 2002. Compartir
una conversa amb ell fa que, en molts moments, s’hagi de parlar i revisar
nocions com ara repetició o fragmentació. Ell mateix constata que
bona part del seu treball està basat en aquestes idees. I a vegades és
evident. Sentir algunes de les seves peces demostra que la funció de loop
dels programes d’edició d’àudio li serveix sovint com
a base, “M’agrada molt treballar amb fragments, amb unitats molt petites”
unitats que, moltes vegades, no arriben a relacionar-se més enllà
de mostrar-se com a una succesió rítmica d’idees. O, dit d’una
altra manera, el fragment fet ritme. La poesia sonora li ha permès expressar-se
en una llengua minoritària, el seu català natal. La importància
del ritme l’alliberà de la necessitat de dotar contínuament
de significats el seu discurs. Defensor de l’oralitat, Eduard explica a la
seva pàgina que no fa llibres “Per casualitat, per principis i també
per màrketing. La idea de publicar no és una cosa que em persegueixi.
La literatura també és lectura. Jo, per sort, he trobat altres mecanismes
per difondre la meva obra, recitant, per exemple, ja em coneixen. D’altra
banda, em pregunto, realment no hi ha altres métodes per difondre que no
siguin el llibre?”
Matías
Rossi
barcelona, maig 2004
matias@oozebap.org
<<<