--------------------------------------------------------- articles
Fer endreça i fer-se entendre
Albert Roig viu a Sarrià, amb la flaire de la pastisseria d’en
Foix i ben a prop d’on fa classes de català. El seu pis, que poc
té a veure amb certs luxes fora de lloc de Sarrià, no és
exactament la llar d’un poeta: quatre llibres, parets blanques, mal pintades,
algun moble desmuntable i tot a punt per deixar el pis en qualsevol moment.
I és aquí on, a mitja tarda, comencem a parlar del seu darrer
llibre, Córrer la taronja (1979-2001).
Ara, qualsevol que vulgui entrar en la poesia d’Albert Roig ho podrà
fer a través d’un sol llibre. Roig ha escapçat, corregit
i refet tots els seus poemes i n’han quedat només 50, alguns dels
quals, quinze exactament, encara no havia publicat en cap dels seus llibres
anteriors. El resultat és un llibre circular, que deixa de banda l’ordre
cronològic i que estableix un ordre temàtic, que parteix de les
essències, el "que no passa", i que acaba, tot passant pel
dialecte i per l’amor, amb els rèquiems pels seus amics morts. A
més, el llibre palesa, amb la seva ordenació, la gran varietat
formal de l’obra de Roig, que la portat a experimentar en cada poema una
manera de dir diferent.
Alguns veuran en Roig l’obsessió malaltissa per la correcció,
pel retorn incessant a uns mateixos poemes, però el cert és que,
en una tradició d’obres completes llarguíssimes i innecessàries,
Roig ha optat per la condensació i per la voluntat que els poemes diguin
exactament allò que ell vol dir. La vestidora i el dol ja va ser
un primer intent, però no ha estat fins a aquest llibre que s’ha
acarat amb tots els seus poemes, i que n’ha quedat satisfet. Fet i fet,
és un llibre nou. El voldria definitiu, però el cert és
que ell mateix em corregeix tres errrors: pàgines 61, 77 i 95. Sigui
com sigui, Roig vol fer fàcil l’entrada a la seva poesia, encara
que no ho sembli, i és per això que ell mateix treu del que ha
publicat el que a hores d’ara pensa que no val i actualitza els 50 que
n’han quedat.
Al final, un cop acabada l’entrevista pròpiament dita, em comenta
que està escrivint Les abelles d’Aristeu, un altre assaig.
Voldria que fos l’últim. I ens aboquem als poemes de Córrer
la taronja i endut per l’entusiasme ara sí n’explica els
racons i, així les coses, hauran passat sis hores. Haurem parlat molt
de la poesia, però ben poc dels poetes i dels artistes que circulen al
seu voltant. Tampoc del Roig cridaner i polèmic de L’estiu de
les paparres. I deixo els carrers de Sarrià a una hora poc prudent.
I la cassette que duia per gravar l’entrevista continua verge: no
m’ha deixat treure la gravadora.
Eduard Escoffet
Barcelona, març 2002. Publicat a l'AVUI. L'entrevista >>>.
Roig, Albert. Córrer la taronja (1979-2001).
Pròleg de Xavier Lloveras.
Empúries. Barcelona, 2002.